documents

CIVISME?

Antoni Navarro Monteys
Membre de la comissió cívica i representant del Consell de la gent gran

Barcelona és un patrimoni compartit per tots els seus habitants; podríem dir que és com una gran comunitat de propietaris amb la particularitat que tots els ciutadans i ciutadanes en som propietaris. És a dir, que la ciutat ens pertany, i cal que en tinguem cura com en tenim dels nostres béns personals.

D'acord amb el símil expressat, constatem que, com a les comunitats de propietaris, a la ciutat es donen problemes de convivència, promoguts per una minoria que amb el seu comportament creen situacions que perjudiquen la bona imatge del conjunt i dificulten la bona relació interpersonal. Més d'una vegada hem vist com un sol element asocial distorsionava la bona convivència de la comunitat.

Les consideracions suara exposades vénen a tomb perquè l'Ajuntament ha programat el Pla per a la Promoció del Civisme a Barcelona, que s'anirà desenvolupant per etapes, en cadascuna de les quals s'aprofundirà sobre un tema concret. En definitiva, es tracta d'un projecte educatiu de ciutat molt ambiciós que té com a objectiu informar, sensibilitzar i coresponsabilitzar la ciutadania per tal que la ciutat sigui un lloc on tothom pugui sentir-se respectat en justa correspondència amb el fet de ser un mateix respectuós amb la resta de la col·lectivitat. El resultat seria aconseguir una cohesió social més gran i conseqüentment una convivència més agradable.

Si a la capçalera d'aquest escrit hi hem posat un interrogant és perquè pot ser objecte de respostes diverses.

L'una seria de pessimisme total: no hi ha res a fer, diuen alguns, posat que una part cada vegada més nombrosa de la societat es desentén de tot el que no li representi un guany personal o la satisfacció de donar sortida als instints més primaris de l'individu.

Una segona actitud seria d'impotència davant una tasca de reeducació permanent d'una part de conciutadans que no aprecien el valor estètic d'una ciutat neta i respectuosa amb el medi ambient. Aquestes persones lamenten que es produeixin actes incívics; elles ja actuen responsablement, però no es veuen amb cor d'anar més enllà.

Una tercera resposta seria la més pragmàtica: sense deixar de reconèixer que hi ha un cert deteriorament del civisme, no acceptar el fet com a irreversible i fer-se el propòsit de participar tant com sigui possible en la millora de l'aspecte de la ciutat i de la convivència ciutadana a partir, naturalment, de predicar amb el propi exemple.

Ens sembla que interpretem el sentir de la majoria del col·lectiu de gent gran si ens identifiquem amb la ciutadania de totes les edats i condicions socials que desitgen col·laborar en la tasca de fer de la nostra ciutat un model de civisme actiu. A part l'actitud personal, que és bàsica, es pot participar en el Pla responent a la crida pel voluntariat pel civisme a través de les entitats i associacions de la ciutat.

Trenta-sis representants de diferents àmbits i sectors formen la Comissió Cívica de Suport al Pla. Un consell consultiu que assessorarà a l'hora de formular propostes d'actuació i serà l'altaveu de les propostes municipals que es formulin per promoure el civisme a la ciutat.

Un dels trenta-sis membres de la Comissió Cívica representa la gent gran de Barcelona, circumstància que vol dir que l'autoritat municipal compta amb nosaltres com un col·lectiu important, capaç de donar exemple d'actuació cívicament correcta i d'influir en el comportament del conjunt de la població.

És un repte que hem d'assumir, i val a dir que no ens ha de resultar particularment difícil; no perquè siguem millors ni pitjors que la gent d'altres col·lectius, sinó perquè som una generació que ha contribuït amb el seu esforç i el seu treball a fer la Barcelona que ara tenim i no podem permetre que una minoria, amb comportaments incívics, si no vandàlics, ens la faci malbé.

Afortunadament, l'Eixample, pel fet de ser un districte estructurat i consolidat, tocant a la relació personal, manté un nivell elevat de bona convivència, però aquesta circumstància no ens eximeix del deure de col·laborar en totes les iniciatives que beneficiïn el conjunt de la ciutat.

Abans hem parlat de la necessitat de formar part del sector que hem definit com a pragmàtic, però això no vol pas dir que no siguem conscients de quina és la realitat: nosaltres estem per la labor de reeducació, però quan aquesta no doni el resultat pretès, cal que la llei protegeixi els ciutadans.

Amb aquest escrit hem pretès sensibilitzar la gent gran sobre la necessitat de participar en el Pla en justa correspondència amb la confiança que la corporació municipal ha posat en la ciutadania. Sempre hem reivindicat el dret de ser considerats membres actius de la societat i ara tenim l'ocasió de demostrar que la nostra reivindicació és fonamentada.

Segur que a hores d'ara molts ja esteu participant com a voluntaris i voluntàries a través de les vostres entitats, però creiem que no és debades insistir que el Pla és obert a la participació de tothom, sobretot als qui encara no exerceixen un civisme responsable i actiu.

Article publicat a la revista editada pel districte de l'Eixample amb motiu de la celebració de la XVI Primavera de la Gent Gran.